Una mica d’història...
La masia forma part de la història de Catalunya. Arrelada a la geografia del país, pertany al món mediterrani, té arrels medievals i s’adapta a las característiques de cada territori.
La masia té el seu origen en temps de la Roma Imperial. Els romans identificaven la “vila” com un conjunt de cases camperoles i aquesta vila romana es pot considerar la progenitora del mas o masia.
El terme “masia” s’utilitza més en termes arquitectònics i literaris, en canvi, el terme “mas” s’utilitza com a unitat agrícola de casa, terres de conreu i cria del bestiar.
La vida a la masia no s’estabilitza fins a finals de l’edat mitjana, a causa de la inseguretat que hi havia al camp. Les terres dels senyors eren conreades pels serfs de la gleva que depenien en tot i per tot del senyor, i pels pagesos anomenats lliures, que havien de pagar impostos abusius.
Al segle XV es decreta l’emancipació dels pagesos i és a finals del segle XVI quan adquireix verdadera importància, ja que a llavors desapareix l'organització feudal i el masover (pagesos pobres supeditats als pagesos rics) pot independitzar-se, treballar la seva terra i construir la seva pròpia vivenda.
La masia era una unitat de producció on es cultivaven productes de secà, hi havia un hort de regadiu, s’explotava el bosc i es criava bestiar, es transformaven primeres matèries com l’elaboració del vi i premsat d’oli i fins i tot es feien petites activitats artesanals com filar i teixir llana.
Pagesos trepitjant el raïm.
Al segle XIX l’escala de valors en la que es recolzava la pagesia catalana comença a esvair-se i apareix l’hereu, el deure del qual és conservar i millorar el patrimoni per transmetre’l en les més òptimes condicions als hereus. Això va donar un moment d’esplendor a la masia i al camp català.
La sociologia de l’heretament vol que a l’entorn de la casa es formi una associació de famílies, constituïda per tots els legitimaris que, a vila o ciutat, s’han independitzat.
La masia
La masia, aïllada o escassament acompanyada, forma per ella sola una unitat completa. Sense ningú al voltant que li faci nosa, té vistes als quatre vents i l’orientació de les seves dependències permet d’aprofitar els avantatges de les quatre estacions.
La seva varietat d’estances, sales, cuines, cambres, estables i cellers la fa hospitalària a les amistats i la parentela.
Sovint era l’amo del futur mas, qui concebia el projecte arquitectònic ajudat pel mestre de cases de l’indret.
Arquitectura
L’evolució arquitectònica de la masia es porta a terme amb molta lentitud. Al llarg dels segles va adquirint elements arquitectònics de cada estil.
A l’edat Mitjana s’edifiquen les masies amb planta quadrada dos pisos i golfes.
Al segle X les finestres romàniques es dissenyen estretes dividides en dues parts per una columna.
Al segle XIII es construeixen les torres de les masies, amb un doble objectiu: vigilància i defensa militar.
A finals del segle XVII l’art gòtic enriqueix els seus elements constructius.
L’art barroc i el neoclàssic no alteren les formes estructurals de les masies. Es construeixen murs exteriors i els típics rellotges de sol.
A principis del segle XVIII adquireix el seu màxim desenvolupament, enriquint-se la seva arquitectura amb detalls de bona construcció, recolzada freqüentment en reminiscències del romànic tan arrelat a la regió.
Les masies del Maresme
La casa de pagès és un habitatge immers dins del món rural que, a la comarca del Maresme està conformat per una casa isolada i en altres comarques de Catalunya trobem petits nuclis que s’emparen els uns amb els altres. Aquest fet és una conseqüència del tipus de conreu de cada comarca.
Tant les cases de pagès modestes com les sumptuoses i senyorials expressen i diuen moltes més coses que les construccions urbanes, ens acosten a les formes de vida i treball dels nostres avantpassats i són una permanent mostra de l’art popular.
Moltes masies del maresme guardaven similituds pel que fa a l’estructura dels vestíbuls. Les entrades principals podien estar protegides per voltes de canó o per arcs i donaven pas a una sala-entrada amb escala senzilla.
Les dependències principals de les cases de pagès de tota la comarca del Maresme eren: l’entrada, era generalment espaiosa i hi podia passar còmodament el carro i el bestiar. A mà dreta, l’estada o menjador i la cuina, amb llar de foc de grans proporcions i forn per coure el pa, entre els estris de cuina hi havia els que es feien servir per cuinar , com ara calderes, olles, cassoles, paelles i graelles. També els que es feien servir per menjar o servir, com les plates, els plats, les escudilles, les tasses i gerres. Finalment els accessoris com el ratllador, el sedàs i els setrills, gairebé totes les cases tenien un morter de pedra. A la cuina es feia la major part de la vida domestica, i a part de servir per cuinar i per menjar, s’hi pastava i coïa el pa, es posava la roba amb lleixiu en el bugader, que sovint estava al costat de lla llar de foc. També era allí, principalment a l’hivern, quan el dia era curt i feia fred, on es reunien els habitants de la masia per cosir i fer-la petar. L’estància solia tenir grans dimensions i tres espais molt diferenciats: les piques de pedra i els fogons, la llar de foc i el forn de pa (sota la xemeneia) i l’espai per a la pastera i la farinera. A mà esquerra hi havia les corts del bestia. El celler es trobava a la part del darrera de la casa i s’hi accedia per la porta que hi havia sota la volta de l’escala que conduïa a la primera planta.
A dalt hi havia la sala, que tenia la doble funció de rebre la parentela en les dates assenyalades com naixements, casaments o festes majors i també era una mena de distribuïdor que donava pas a les alcoves.
Les cases que tenien una segona planta generalment l’utilitzaven com a golfes.
Les masies del Maresme es poden classificar en 6 grups segons la seva estructura.
Tenen el portal d’entrada en una façana lateral, cosa que la converteix en façana principal que suporta tota l’aigua de la pluja i li fa perdre tot el sentit clàssic de la masia. És el tipus que ofereix menys recursos.
Mostren la silueta més familiar que identifiquen les cases de pagès. Són formades per tres cossos interiors, un sostre i una teulada a dues vessants, que envien les aigües als laterals.
Grup III
Són de forma rectangular i segueixen una silueta semblant a les del grup II, però aprofiten l’espai sota teulada de la crugia central. Tenen la teulada en dues vessants i llencen aigües a les façanes laterals.
Grup IV
Els trets principals són les quatre teulades a dues vessants que llencen aigües a les façanes laterals. El cos central s’ha construït més elevat, donant més amplitud a les golfes. També es coneixen amb el nom de basilicals.
Grup V
Són iguals que les del grup IV amb l’única diferència que les quatre teulades llencen aigua a les quatre façanes.
Grup VI
Acostumen a ser de forma quadrangular, amb els ràfecs horitzontals, amb quatre teulades llencen aigua a les quatre façanes. És la precursora de les cases senyorials del segle XVIII.
Sant Andreu de Llavaneres
A Sant Andreu de Llavaneres, com a tota la comarca del Maresme, l’explotació més freqüent era el mas, de les primeres masies d’estil romànic, no se’n conserva cap de sencera a Llavaneres, només en tenim testimonis dispersos com algunes finestres o portals rodons.
El règim de terra dominant era el que propiciava una rotació triennal: cereals de tardor, cereals de primavera i guaret.
El segle XV va ser dolent per l’agricultura però va ésser la centúria de la llibertat pels pagesos.
A partir del segle XVI, l’agricultura torna a tenir importància al Maresme, i es van construir masies fortificades per preservar-les del bandolerisme i la pirateria. Al 1531, El Consell de Batllia de Mataró (Llavaneres depenia de Mataró en aquells anys) va aconsellar construir torres de guaita i talaies.
A Llavaneres, les masies fortificades eren: Can Catà de la Vall, Can Berenguer, Can Cornell, Can Lloreda, Can Cabot de la Vall i la Rectoria Vella. De les masies més antigues com Can Cabotí, Can Rogent, Can Gepet, Can Cabot d’Amunt no en queden vestigis que tinguesin elements de defensa.
Al segle XVI i XVII la producció agrícola a la comarca de Mataró i Llavaneres va ser molt afortunada, era capdavantera en la producció de vi i oli. A tots els pobles de la rodalia de Llavaneres es va començar una agricultura que trobava la seva base en l’horta i el policonreu.
A Llavaneres es van construir una gran quantitat de masies noves, situades en indrets on era fàcil el subministrament d’aigua de mina per al conreu de les terres més pròximes.
En aquest segle s’inicia el conreu del blat de moro, la patata i el pèsol, i es van intensificar les produccions de tarongers i les oliveres s'anaven arrencant per no haver-hi prou mans per collir-ne el fruit. Les oliveres van ser substituïdes per garrofes. Totes les masies mes antigues tenien trull d’oli i cup de vi en el celler, i les construïdes al segle XVIII o en el mateix segle només tenen cup de vi. Pagesos traginant el raïm
La immediata guerra del francès va comportar una època de crisi al camp, motivada per la baixada dels preus. Després de que s’acabés la guerra carlina ( 1833-1840 ) l’agricultura va rebre una nova i forta expansió.
Al 1882 la plaga de la fil·loxera va malmetre la vinya a Llavaneres, en van quedar afectades unes 542 hectàrees, i les vinyes van quedar ermes, i entrant al nou segle, les terres muntanyenques van ser replantades de pi pinyer i les planes van anar convertint-se en horts.
A partir del 1910 es van començar a construir els primers ponts per cercar aigua.
Quan els productes bàsics de la nostra agricultura eren el vi i els cereals, els cereals s’havien de moldre per aconseguir-ne la farina. Els molins s’instal·laven als costats dels corsos de les rieres, aprofitant un desnivell, a fi d’empènyer les moles de pedra.
En el nostre terme en trobem tres d’enregistrats en el cadastre de 1766: el Moli de na Maria del Torrent, el moli de Can cabot d’Avall i el moli de na Rosa Llull.
A Sant Andreu de Llavaneres podem trobar masies de tots els grups arquitectònics.
Del grup I, per exemple, trobem Can Cassany, Can Tamis, Can Cornell (actualment “Masia Graupera”) i Can Morera dels Tarongers, entre d’altres.
Can Cassany
Can Tamis.
Can Tamis a l'actualitat.
Can Cornell
Can Cornell, actualment restaurant Masia Graupera.
Can Morera dels Tarongers.
Can Morera dels Tarongers, actualment restaurant.
Del Grup II, Can Cabotí i Can Jepet, que actualment ja no existeix.
Can Caboti
Can Cabotí actualment.
Can Jepet
Can Cata de la Vall
Can Cata de la Torre.
Can Cata de la Torre actualment
Del grup IV, trobem Can Cabot d’Avall i Can Ros.
Can Cabot d'Avall
Can Cabot de la Vall, actualment Masia Caralt.
Can Ros
Can Ros, actualment Can Riviere.
Del grup V, Can Rogent i del grup VI, Ca n’Amat.
Can Rogent actualment.
Ca N'Amat
Can N’Amat actualment.
Encara, que la majoria d’aquestes masies han estat reformades, conserven la seva estructura inicial.
