Can Rogent es troba situada a Sant Andreu de Llavaneres (a uns 
També hi queden restes d’una font que antigament va ser molt concorreguda per la gent del poble i de la que fins i tot se’n va fer alguna poesia, com la de Ramón Pons publicada al diari “Las Noticias” el 21 d’agost de 1932 i titulada “La font de Can Rogent”.
Des de fa molts anys, a les tardes caloroses d’estiu, era habitual anar d’excursió a algun paratge ombrívol amb la canalla i estar una estona a la fresca. Els estiuejants, i també algunes famílies del poble, s’acostaven fins a la font d’en Llull, el Molí d’en Cabot o bé una mica més amunt fins a la font de Can Rogent, situada a tocar de la masia. Aquests eren els llocs més habituals on poder gaudir de l’ombra dels arbres i de la frescor de l’aigua de la font.
Ho podem comprovar en els nombrosos escrits dels Masriera, una nissaga de joiers i artistes que van passar tots els seus llargs estius a Llavaneres. Escriu Lluís Masriera a l’agost de 1922: “Al costat d’aquella font tan fresca mengem pernil amb pa ... i al cap de mitja horeta reconfortats amb l’aigua sense rival de Can Rogent tornem a estar a punt de caminar ...”
Font de Can Rogent
Prop de la masia ( a uns 300 mts. ) trobem les restes de l’ antic moli. El molí de can Rogent – o de can Morera del Torrent - formava part d'una xarxa de molins fariners que aprofitava les aigües de la riera de can Cabot de Munt. En el cadastre de 1766 hi ha registrats quatre molins. El del cap de dalt de la riera era el molí de can Morera del Torrent i el seu embassament feia de dida de tots els altres; el següent era el de can Cabot d'Avall (molí d’en Cabot), després el de can Llull i, finalment, el de can Morera del Molí, més tard conegut per can Cornell, que estaria situat aproximadament on avui hi ha ca l'Alfaro.
Durant uns anys hi va haver un cinquè molí, tal com es desprèn del cadastre de 1834 que es conserva a l’arxiu municipal, on Pere Llull pagava els drets “per lo molí antic i per lo molí nou”. Així mateix, en un document de l’arxiu patrimonial de can Rogent, datat el 1836, s’estableix les condicions d’ús de les aigües, els horaris per a regar i, especialment, la construcció de depuradors i murs travessers per a retenir la sorra que porten les aigües del torrent del Montalt i de la riera de Catà. Amb aquestes obres s’impedia que s’omplissin de sorra les basses dels molins. Aquest document el signen els propietaris dels cinc molins que hi havia llavors: el de can Rogent, el molí d'en Cabot, dos molins a nom d’en Llull i, finalment, el de can Cornell. Uns anys més tard, en documents de la contribució industrial que van des de 1867 fins a 1881, encara consten els cinc molins.
En un document de l’arxiu de la parròquia de l’any 1687 consta l’arrendament que fa Joan Morera del Torrent del seu molí per quatre anys. S’estableix que li han de pagar 4 sous diaris amb algunes excepcions com per exemple “quant per algun aygat se rompes la resclosa o lo rec de manera que lo moli no pogues molrrer” o “si per falta y penuria de ayga esta lo moli sens poder molrer dos dias” o bé “si acas la mola se trencava o se hagues de fer lo rodet o per altres gastos lo moli dexava de molrer”. També era pactat que el moliner havia de moldre gratuïtament tot el blat que Joan Morera del Torrent necessités per la casa.
Segons les normes acordades entre els propietaris dels molins i el batlle d’aigües el 1770, el rec que anava de la riera de can Cabot de Munt al seu embassament havia de tenir cinc pams d’amplària i quatre de profunditat. Les aigües sobrants havien de menar-les cap a un altre rec de tres pams d’ample a fi que se n’aprofités el major cabal. Durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre, només podia moldre de dia. Tenia autorització per a regar els dimarts i dissabtes les terres que es conreaven, però no podia omplir d’aigua les terres ermes. Tenien obligació de netejar els recs i el desguàs, i mantenir en bon estat les seves comportes de fusta. Una descripció d’aquest molí la trobem en el contracte d’arrendament, que es conserva a l’arxiu patrimonial de can Rogent, fet l’any 1854 entre Joan Rogent, pagès, i Ramon Mola, moliner.
Segons les normes acordades entre els propietaris dels molins i el batlle d’aigües el 1770, el rec que anava de la riera de can Cabot de Munt al seu embassament havia de tenir cinc pams d’amplària i quatre de profunditat. Les aigües sobrants havien de menar-les cap a un altre rec de tres pams d’ample a fi que se n’aprofités el major cabal. Durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre, només podia moldre de dia. Tenia autorització per a regar els dimarts i dissabtes les terres que es conreaven, però no podia omplir d’aigua les terres ermes. Tenien obligació de netejar els recs i el desguàs, i mantenir en bon estat les seves comportes de fusta. Una descripció d’aquest molí la trobem en el contracte d’arrendament, que es conserva a l’arxiu patrimonial de can Rogent, fet l’any 1854 entre Joan Rogent, pagès, i Ramon Mola, moliner.
Actualment se’n conserven només algunes parets.
Can Rogent, que antigament s’anomenava Can Morera del Torrent, i segons es desprèn de la seva documentació (ja que es conserva un gran fons documental de la família, que no ha sofert canvis de propietat des de que es te coneixement de l’existència de la masia) abans del segle XV tenia per nom Mas Robert.
Es una masia que està catalogada dins el grup arquitectònic V, i s’ha anat ampliant en diversos cossos fins arribar a l’estat actual.
No sabem com era antigament la masia però es conserva un inventari a l’Arxiu Parroquial de Llavaneres que ens fa una descripció exacte de com estava distribuïda la masia i de tots els objectes que hi havien. L’inventari el feia la vídua quan es moria el seu marit, per tal de saber què és el que hi havia a la casa en aquell moment i així passar-ho al seu fill, l’hereu. Quan es moria al pare tots els béns passaven a l’hereu. La vídua continuava vivint a la casa però no podia vendre res. Per això feia fer un inventari per part d'un notari de tot el que hi havia a la casa. En el cas de Llavaneres com que no hi havia notari, les seves funcions les exercia el rector.
L’inventari que es conserva és del 2 de novembre de 1624 i es va fer a la mort de Francesc Morera del Torrent a instància de la vídua Margarida. Pel que podem veure en la descripció la masia estava formada per dues plantes. La planta baixa constava d’entrada, menjador, cuina i celler. La primera planta tenia sala, tres habitacions i el graner. Al final de l’inventari ens explica que la casa estava envoltada pels horts, camps i vinyes i que tenien dues peces de terra en altres indrets. També tenien 11 ruscs d’abelles en les terres del costat de la casa i 3 més en un altre lloc.
És interessant destacar d’aquest inventari, a més a més de la descripció de tots els objectes que es trobaven a cadascuna de les estances, alguns objectes que ens poden donar detalls dels seus habitants. Per exemple: quan ens diu què hi ha a la “ cambra de mà esquerra que trau finestra decant casa “, ens descriu unes quantes joies: una cadeneta de plata, dos anells d’or, un agnus, etc. El que ens demostra que els seus habitants no eren pobres sinó que tenien una bona posició econòmica. A l’entrada, a més de les eines del camp, trobem una escopeta i a la cuina una altra. El celler veiem que el tenien amb les botes plenes de vi. L’inventari és del mes de novembre i feia poc que s’havia fet la verema i el vi encara no s’havia encetat. També podem veure que el graner guardaven mestall, que és un tipus de blat, cebes, a la sala guardaven fesols i fesolets, cebes i carbasses i també raïms penjats en diverses habitacions.
A continuació es pot llegir l’inventari original:
Vuy que comptam als dos de novembre mil sis cens vint y quatre
Inventari de tots los bens del quondam Francesc Morera del Torrent pages
de la pª de St. Andreu de Llevaneras lo qual se pren a instantia de Marga-
rida Morera viuda relicta del dit quondam Francesc Morera per los drets
te en la cassa y bens del dit Morera marit seu y també a instantia
dels curadors testamentaris dels pubills dexats de dit Morera ço es Jaume
Ferrer sastre Andreu Cata pages y mº Antoni Morera subdiaca ger-
ma del dit quondam Francesc Morera tots de la pª de St. Andreu de Llevane-
ras y lo sor. Antoni Llobet y Matx en lleys doctor ciutada de Barcelona lo
qual inventari fou comensat lo dia desus dit.
Et primo fuit inventum la casa situada en dita pª de St. Andreu de Llevaneras
ab ses portes balde y baldo de ferro.
En la entrada
Primo una casa de aram ussada. Item una axada un xapo y una xubridora
y una rella tot usat ab sos manechs. Item un magallo y dos dalls dolents una
agullada ab son restell dolent. Item un magall de tall sense manech. Item
vuyt lliures poch mes o manco de ferro vell. Item una masa de picar pinyas
dolenta. Item quatre vemells de veremar. Item una dastral dolenta y una
altra dastral usada. Item duas cordas primas usadas. Item una bota buyda
de nou barrals dolenta. Item uns streps sens curretjas usats. Item uns cabastrells de
tirandas, dos clamons de ensins. Item mitja cadena ad un anell de rosegar. Item
tres podadoras una bona y dos usades. Item duas barrinas petitas una escarpra y un
plano de ferro tot usat. Item sinch faus dolentas y una de bona. Item uns arquets
sens cordas vells un cubell de desfer oli xich y vell una xobridora y un strep dolent.
Item un banch dolent una escopeta de 4 pams ensapada y gurnida ab son pany
una xarpa llisa usada. Item dos sadasos dolents. Item una romana dolenta 4
cabasos de comprar tres rams de estopa y dos de bri. Item una sistella usada. Item
un jou dolent y una esteva ab cameta de vern dolent.
Al manjador
Primo tres banchs llargs ab sa taula dos capitells y calax tot usat. Item duas esto-
vallas mostrajadas un sandrer y un axugama dos tovallons un saler de fusta
un ganivet una orretga tot usat. Item dos cantas una botija una cetra tot
de terra un brocal un barralo y tres tasset y un got una plata mitg fina
de terra.
A la cuyna
Primo trenta set pesas entre ollas plats y escudellas, una olla de aram usada, una
graxonera de aram usada, un morter de pedra ab sa ma de fusta, un
morter ab sa ma de coura, una rasadora de raure formatge, un casonet
xich de aram, duas colleras de llauto usades. Item un cullarer de fusta, unas
llevas dolentas, un tallador de fusta, un casso de aram sens manech dolent,
duas palas de forn de fusta usades, una escopeta larga de set pams usada,
una pastera dolenta ab dos callaxos, unas sabonadores usades, una caldera
mitg bona y un caldaro dolent de aram, una jerra de salar olivas.
Item lascont ab sa taula, una masa de picar pinyes, tres banques usades, un aster
de ferro dolent foroy y pala, uns ferros xichs usats, dos banchs de cuina dolents, un
brasol ab son coxi dolent, dos assts y unas mollas, dos paellas una xica y altre
gran, un escalfador de llit, un capolador de carn, tres llums, un aspi de ma,
una salinera dolenta, tot usat.
en lo saller
Primo tres banchs de saller un cup ab son brascat dolent set portadoras usadas, dos pren-
sas, una ab banc de pedra altra de fusta, dos axetas, una de fusta altre de
coura xica y dolentas, uns corbeys usats ab ses cordes usats, una post de pi, una
barra de premsa, una bota de 34 carregas plena de vi claret, altra
15 carregas plena de vi claret, altre bota de 14 carregas plena de vi claret, altre
bota de 8 carregas plena de vi de premsas, una bota de duas
carregas usada, una bota de mitg barralo, tres ruscos dolents, un ambut
usat de fusta.
a la sala
Primo una garbella de pasar blat usada, un cofra sens cobertor dolent. Item
duas borrassas de estopa usadas, tres sachs de una cortera usats, una caixa farra-
da dolenta, un bancal de fusta ab duas portas ab tres ampollas de vidra
ab alguna lliura de estopa de lli, un carabasso de portar vi a la botxaca.
Item cinquanta sebas y trenta carabasas. Item un cofra dolent dins del qual
y ha 4 cortans de fasols y altros tans fasolins. Item dos poms grans dolents
y mitx llibanto de espart. Item una forca ventera usada. Item lo rastell
del pa dolent.
A la cambra de ma esquerra que trau finestra
devant casa ab sas portas y clau
Primo un llit de camp ras parat ab sa marfega, matallas, dos llansols, dos fla-
sadas blanques, un davant llit y travaser, cuxi y coxinera, tot usat. Item
un Xristo al capsal del llit. Item una taula ab sos capitells usats. Item un cofre
dins del qual es lo seguent: 4 llansols usats, sinch sandres usats, tres estovallas
usades, dos lliures de bri de canem adobat, vuyt cabdells de bri de canem, una
capa de estamenya negra usada, un axugama usat, vuyt camisas de
homa usades, un mirall xich. Item dos panerets ab un poch de roba
de lli dolenta. Item un vestit de estopa usat, uns calsots y casaca de color
dolent. Item dos caxas que la dita morera aporta en dot dins de les quals
y ha lo seguent dels pubills: Primo un llansol de bri de lli guarnit ab flocadura, una
tovallola nova guarnida ab fosells. Item un vestit de xamallot fi ab
son giponet de tafata y capa de contray? Bo. Item una cadeneta de plata
ab uns agnus de valor de alguns setsa reals. Item dos anells de or de valua
de alguns dotza reals. Item un clauer de plata y arrecadas de valor de
set lliuras poch mes ho manco. Item dos perxas de rayms penjats.
A la cambra de ma dreta sobra al
manjador ab sa porta y clau
Primo un llit de camp de pilars ab sos poms, sens barretas de ferro ni fusta, guarnit ab sa
marfega, matalas, dos llansols, flasada narangada, travasser, coxi y coxinera, tot
usat. Item una caxa xica dolenta buida. Item una altra caxa buida dolenta.
Item un cofre gran ab sa clau, una capa de color usada, duas robas de pansas dins
dos covas de veremar. Item una caxa ab tres calaxons buida. Item altra caxa
dins la qual es lo seguent: Pº duas pesas de drap de casa una de estopa de set canas poch
y altra de bri de sinc canas Item dos dotzenas de tovallons Item una camisa de tela usada
tres tovallolas ab sobrapossat als caps, altre tovallola guarnida a las voras y caps, sis
axugamans usats, un davant de llit, sis axugamans ab randa y blaus per lo
mitx usats. Item 8 llansols de estopa usats, quatre estovallas usadas. Item un
sombrero dolent. Item quatre barres de raym.
A la cambra sobra la cuyna
Primo un gaxo de arrencar palla, unas arpellas dolentas, tres magallons usats, un magall
de tall y una magalla ab sos manechs, tres magalls de punta bons, un magall de
pala y punta ab son manech bo, dos xapos, duas axadas, una xobridora usat,
unas estovallas dolentas, una ballesta de asser ab gafas de ferro dolenta, un cofra
dins del qual y ha 25 capdels de estopa y borras y alguns actes y dos llibres grans, un
banqual de fusta molt dolent, un llit de camp ras ab marfega y travasser, una
borrassa de estopa usat, altro llit de pals y banchs ab marfega, dos llansols
una flasada blanca, travasser, tot dolent. Item sis forcas de fusta dolentas.
Al Graner
Primo un cofra sens cobertor molt dolent, altre caxa dolenta ab un poch de vidra dolent
sens cobartor. Item tres gerras de vi dolentas o trencadas, una mesura de tres cortans
y mitg corta usat, una ballesta de fusta, tres serrons de canya dins lo
hu y ha forment algunas duas corteras, dins laltro duas corteras mastall, un sach de
una cortera mitx de mastall, una bota dolenta plena de mastall que ni aura
una cortera y mitga, un garballet de espart, una caxa dolenta, un llit
de banchs ab marfega, un llansol y flasada dolent, un gibrell gran de terra,
una sistella y altre dolenta. Item sinquanta sebas. Item un butiffarrer
dolent. Item un carrato dels minyons. Item a la pallissa deu quintos de palla poch
mes ho manco.
Item la gleva de la casa ab sos orts y camps contiguos sembradura de duas
corteras poch mes ho manco y vinyas junt a la gleva de la casa de tinguda
de 40 homens poch mes ho manco de cavadura.
Item una pesa nomenat colomer ab un aulet y unas fexetes baix tinguda de
mitya cortera. Item altra pesa de terra en dret de aquexa a llevant
la qual te Pera Alsina del Carrer per temps de quatre annys.
Item 25 reals de censos que fa Salvador Morera de una pesa de terra
sobra la font den Cabot de Vall y per altre pesa sobra al canyer den
Bigues.
Item catorze abells bons, onze en la dita gleva de casa tres en una
pesa den Tria.
Item 4 polles, una gallina y un gall.
Hec autem bona et non plura etc.
Testes fuerunt Bartholomeus Dalmau agri-
cola eiusdem parochie et Joannes Normanda
del regne de Fransa, bisbat de Comenge, habitant
en la present parroquia.
Item alio instrumento eodem die et anno fonch encomanat lo
present inventari a la dita Margarida Morera vidua la qual acce-
pta la dita comanda prometent donant raho de dits bens obligantne
tots sos bens y axi o jura y ferma.
Testes supradic
Actualment és un edifici de tres cossos, amb la part central mes elevada en forma de torre per tal de guanyar espai en forma de golfes. De la primitiva casa se’n conserven algunes parets, una finestra de petites dimensions que hi ha al darrera de la casa i les dovelles de l’antic portal rodó. Avui en dia totes les peces del portal es troben situades enfront de la casa formant el graó d’entrada.
Actualment la masia està dividida interiorment en dues vivendes, la part de la masia que mira al mar, esta formada per una entrada-sala distribuïdor, que conserva l’antiga porta de fusta de grans dimensions, a la dreta trobem una porta que dona al menjador i del menjador podem passar a una altra petita habitació que te una porta que dona al bany. Tornem a l’entrada i trobem també a la dreta una altre porta que dona a la cuina. La cuina va ser reformada fa uns anys, però fins llavors conservava l’antiga llar de foc típica de les cuines de pagès. Al costat de la cuina trobem una porta que dona al rebost i al costat del rebost una porta que dona a l’escala, pujant trobem un petit distribuïdor que dona pas a dues habitacions, una a l’esquerre i una altre a la dreta i a un bany. Si continuem l’escala arribem a la segona planta on hi ha tres habitacions i un bany, aquesta part no es habitada actualment.
La part davantera de la façana te un pati amb una barana, sota aquest pati trobem els galliners, on actualment hi ha l’aviram i els conills, i les quadres on antigament hi havia el bestiar, hi havien hagut cavalls i porcs.
La part de la masia que mira al nord esta formada per una entrada-sala que fa de distribuïdor, a la dreta hi ha el menjador, en front la porta que porta a la cuina, on es conserva el sostre original de lo que podia haver estat l’antic celler de la masia. De la cuina passem a un petit rebost i una petita habitació amb bany. Tornem a l’entrada i trobem una escala que porta a la primera planta, on hi ha una sala distribuïdor amb llar de foc , a l’esquerra trobem dues portes que donen a dues habitacions, una d’elles amb bany a dins. I a la dreta trobem una altra habitació amb bany.
